dimarts, 28 de gener del 2014
dissabte, 21 de desembre del 2013
dimecres, 6 de novembre del 2013
Famílies amb veu . cat
Marta Comas a "Les 3 coses que he après" en el mes dedicat a les famílies en l'educació
Marta Comas, directora de “Famílies amb veu”, participa en el projecte i ens explica les 3 coses que ha après.
El paper clau de les famílies en l’educació és el tema central del mes de novembre a "Les 3 coses que he après", una iniciativa de la Fundació Jaume Bofill que recull diferents testimonis de membres de la comunitat educativa sobre la seva experiència.
Marta Comas, directora de “Famílies amb veu”, participa en el projecte i ens explica les 3 coses que ha après:
La majoria d’escoles saben que en aquest “capital humà” tan divers hi tenen un valuós instrument per a enriquir la tasca que fan els mestres. Saben que si reconeixen aquesta capacitat natural de pares i mares d’interessar-se per l’educació dels fills i implicar-s’hi, multipliquen exponencialment la seva capacitat educadora.
Només cal ser curosos a l’hora de fer aquest intercanvi: des de l’escola, convidar als pares i les mares a participar, cada ú des de la seva disponibilitat, reconeixent i respectant les seves fortaleses i les seves particularitats. Des de les famílies reconeixent i respectant els codis que organitzen l’educació, la tasca dels mestres i el rol fonamental que exerceixen amb els infants.
Allà on s’ha aplicat aquesta formula n’ha sortit una suma on totes les parts hi han guanyat. En tenim molts exemples!
Per això cal seguir lluitant per un sistema educatiu no segregador, on les aules siguin prou heterogènies per a ser un brou de cultiu ric per l’aprenentatge.
Un sistema educatiu on la diversitat de les famílies quedi compensada amb suports a l’escolarització i allà on pares i mares no arribin es pugui comptar amb ajuts que equiparin les oportunitats de tots els alumnes. Cal recordar que amb la crisi cada vegada hi ha més serveis educatius que han de finançar les famílies, justament avui quan més de la meitat de les famílies catalanes té problemes per arribar a final de mes.
A més les AMPA garanteixen serveis bàsics com els adreçats a la conciliació familiar (menjador, acollida matinal, extraescolars), els que faciliten la igualtat d’oportunitats perquè abarateixen costos (venda o reutilització de llibres, llicències digitals) i els que es destinen a millores d el’escola (manteniment, equipaments, serveis de biblioteca).
D’aquesta manera l’AMPA ha esdevingut la via de la societat civil per a coresponsabilitzar-se de la qualitat educativa. La majoria d’edat del moviment de famílies en educació s’hauria de reconèixer deixant de fer polítiques per a les famílies i començant a fer polítiques amb les famílies.
Amb unes famílies legitimades per a opinar i decidir sobre temes que les afecten tant com el finançament de l’educació, els calendaris, els ajuts o l’accés a l’escola.
Al web de Les 3 coses que he après podeu trobar més testimonis d'aquest i altres temes, podeu descobrir les idees dels altres, compartir-les i sobretot participar-hi! La vostra veu també compta!
Marta Comas, directora de “Famílies amb veu”, participa en el projecte i ens explica les 3 coses que ha après:
1.-Tots els pares i mares poden fer aportacions valuoses per l’escola
Cada família és el resultat d’una biografia particular, d’una suma feta de vincles quotidians, llocs, itineraris formatius i laborals, models de criança i expectatives pels fills que es projecten a l’escola.La majoria d’escoles saben que en aquest “capital humà” tan divers hi tenen un valuós instrument per a enriquir la tasca que fan els mestres. Saben que si reconeixen aquesta capacitat natural de pares i mares d’interessar-se per l’educació dels fills i implicar-s’hi, multipliquen exponencialment la seva capacitat educadora.
Només cal ser curosos a l’hora de fer aquest intercanvi: des de l’escola, convidar als pares i les mares a participar, cada ú des de la seva disponibilitat, reconeixent i respectant les seves fortaleses i les seves particularitats. Des de les famílies reconeixent i respectant els codis que organitzen l’educació, la tasca dels mestres i el rol fonamental que exerceixen amb els infants.
Allà on s’ha aplicat aquesta formula n’ha sortit una suma on totes les parts hi han guanyat. En tenim molts exemples!
2.-Les tres potes que sostenen els bons resultats: uns bons professionals, uns bons companys i un bon acompanyament familiar
A diferència del dret a la salut, que queda garantit amb unes bones dotacions sanitàries i uns bons professionals, l’educació és bàsicament un fenomen social. Per això “l’efecte company” o l’efecte de la “motxilla familiar” poden engegar a fer punyetes la tasca dels professionals més excel·lents.Per això cal seguir lluitant per un sistema educatiu no segregador, on les aules siguin prou heterogènies per a ser un brou de cultiu ric per l’aprenentatge.
Un sistema educatiu on la diversitat de les famílies quedi compensada amb suports a l’escolarització i allà on pares i mares no arribin es pugui comptar amb ajuts que equiparin les oportunitats de tots els alumnes. Cal recordar que amb la crisi cada vegada hi ha més serveis educatius que han de finançar les famílies, justament avui quan més de la meitat de les famílies catalanes té problemes per arribar a final de mes.
3.-Cal deixar de fer polítiques per les famílies i començar a convidar a les famílies a fer polítiques
Són milers els pares i mares que han fet de l’escola el lloc per exercir la ciutadania: el 97% de centres educatius a Catalunya, el curs 2012-13, compta amb una AMPA i aquesta agrupa, de mitjana, al 80% de les famílies de l’escola.A més les AMPA garanteixen serveis bàsics com els adreçats a la conciliació familiar (menjador, acollida matinal, extraescolars), els que faciliten la igualtat d’oportunitats perquè abarateixen costos (venda o reutilització de llibres, llicències digitals) i els que es destinen a millores d el’escola (manteniment, equipaments, serveis de biblioteca).
D’aquesta manera l’AMPA ha esdevingut la via de la societat civil per a coresponsabilitzar-se de la qualitat educativa. La majoria d’edat del moviment de famílies en educació s’hauria de reconèixer deixant de fer polítiques per a les famílies i començant a fer polítiques amb les famílies.
Amb unes famílies legitimades per a opinar i decidir sobre temes que les afecten tant com el finançament de l’educació, els calendaris, els ajuts o l’accés a l’escola.
Al web de Les 3 coses que he après podeu trobar més testimonis d'aquest i altres temes, podeu descobrir les idees dels altres, compartir-les i sobretot participar-hi! La vostra veu també compta!
RECORDEU!!!
A TOTS ELS ASSOCIATS! Us recordem que demà dijous 7 de novembre esteu convocats a l'Assemblea General Ordinària, que tindrà lloc a l'aula polivalent del centre, a les 21 hores en primera convocatòria i a les 21:30 en segona convocatòria. ES IMPORTANT LA VOSTRA ASSISTÈNCIA!! Gràcies.
dimarts, 22 d’octubre del 2013
LES RAONS DE LA VAGA 24/10/2013
Benvolgudes famílies,
Ens adrecem a vosaltres per acord de l’assemblea de docents que vam celebrar a Tortosa dilluns 14 d’octubre. Com ja sabreu, per al proper dijous 24 d’octubre hi ha convocada una vaga de l’ensenyament en l’àmbit estatal, contra la LOMCE o llei Wert, que ha passat, exclusivament amb els vots dels diputats del PP, la primera fase del tràmit parlamentari.
D’aquesta llei sabreu, pels mitjans de comunicació, que retorna l’educació als temps del nacionalcatolicisme i que dinamita el mètode d’immersió lingüística que tant ha fet a Catalunya per evitar la consolidació de dues comunitats separades per raons de llengua i per aconseguir que els vostres fills i filles acaben l’escolarització obligatòria amb un bon domini tant del català com del castellà.
Alguns de vosaltres, els qui llegiu, escolteu o veieu certs mitjans de comunicació més minoritaris, sabreu també que la LOMCE privatitzarà l’educació, en considerar al mateix nivell d’importància els centres públics i els privats (i les empreses que els financien), en implantar en els centres públics els criteris de gestió i de direcció dels privats (deixant els claustres i els consells escolars en un paper purament decoratiu), en fer rànquings de centres per a concedir encara més recursos als millor situats i detraure’n als més endarrerits…
El que és probable que no sapigueu és que la Llei d’Educació de Catalunya, la famosa LEC, ja està implantant progressivament, des de 2009, el que esmentem en el paràgraf anterior. És a dir, que la LEC és la columna vertebral de la LOMCE.
Finalment, hi ha les retallades que pateix l’educació des de fa ja tres anys i que no semblen tenir aturador: des dels sous dels docents, la no cobertura de les baixes i les reduccions de plantilles, passant pel no finançament de la seua formació, la reducció de les partides per a despeses de funcionament dels centres o el no finançament dels plans d’entorn, fins a la pràctica desaparició de les beques de material o de menjador (aquestes darreres, per cert, s’estan pal·liant amb els descomptes als docents que fan vaga)…
Per tot això, a Catalunya, els sindicats que signem convoquem la vaga del 24 d’octubre amb una plataforma reivindicativa pròpia que es resumeix en el lema ni LOMCE, ni LEC, ni retallades. El Sindicat d’Estudiants i la FAPAC hi donen suport.
A les Terres de l’Ebre, el professorat i els estudiants estan cridats a la vaga, i tota la comunitat educativa està convidada a la MANIFESTACIÓ que començarà a les 18:30 h. a la plaça Bimil'lenari de Tortosa. Us hi esperem,
AMPA FERRERIES
dissabte, 12 d’octubre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


